Esforç o resultat. Què premiem?

La visió de l’educadora sobre l’aprenentatge

Com educadors i educadores, hem d’entendre que el procés d’aprenentatge de l’alumne és molt més que una qualificació numèrica.

Creiem que la recompensa és necessària sempre després d’una bona conducta? Molt probablement no, perquè si acostumem a l’infant a rebre un premi per cada cosa que fa bé, estem creant una dependència d’aquesta supervisió, limitant així la seva trajectòria personal i fent que disminueixi la seva autonomia i seguretat en posteriors activitats.

Amb això no volem dir que no fem elogis als nostres alumnes o fills/es, sinó que hem d’intentar buscar aquelles actituds i conductes que contribueixin a la maduració de l’infant. Com que en la majoria dels casos, el que volem és potenciar la implicació del nen o nena a l’activitat que està realitzant, és molt important que vegi que donem importància al seu esforç per realitzar quelcom el millor que sap. És per aquesta raó, que no només cal premiar el bon resultat sinó que és molt més útil fer-ho també del progrés que ha realitzat per arribar a l’objectiu final. D’aquesta manera ell aprendrà que davant un repte sempre és molt millor que ho intenti a que abandoni abans de provar-ho.

imagenespremiosescolares6Tot i que és important premiar el procés, no hem de caure en el error de premiar per premiar. És a dir, és important pensar prèviament quines són els pensaments, conductes i emocions que volem reforçar per elogiar de manera sistemàtica. A partir de la consistència i la regularitat de la nostra resposta, contribuirem notablement a augmentar i mantenir-les en el temps. D’aquesta manera ajudarem a la interiorització dels pensaments, comportaments i emocions esperats.

Una manera de dur-ho a terme és donant èmfasis a les estratègies que ha utilitzat de manera individual. Verbalitzem allò que ha fet que l’ha acostat a l’objectiu final i fins i tot, expliquem perquè és així. D’aquesta manera, podrà aprendre que és el que ha fet bé per repetir-ho en altres ocasions i augmentarà el seu raonament. Una altra aspecte a tenir en compte és la perseverança per trobar la solució correcta. En aquest cas estarem potenciant que sigui ell mateix el que busqui què sap fer i innovi per arribar al que se li demana. Per això, és necessari donar temps pel treball individual, deixem que ell o ella pensi i raoni la resposta a partir del coneixement que ja té consolidat. No serveix de res que vulguem fer l’activitat per ell, limitant-lo a que observi i copiï posteriorment.

Amb aquestes conductes aconseguirem que el nostre alumne/a o fill/a tingui present quin ha sigut el seu progrés. Facilitem que estigui satisfet del seu esforç per anar assolint els reptes que li planteja la vida o l’escola i anem deixant enrere la comparació amb altres companys i companyes.

S’ha demostrat que un cop s’associa la dificultat, no com una limitació, sinó com un repte i una oportunitat per desenvolupar les habilitats, augmenta el compromís per part de l’infant de l’activitat en qüestió, ja sigui de caire acadèmic, personal o social. Aquesta actitud afavoreix notablement el procés d’aprenentatge de la persona focalitzant l’esforç d’adquisició de nous conceptes i hàbits com quelcom útil tan per la vida diària com per més endavant. A més a més, és dóna un valor positiu del temps dedicat sigui quin sigui l’estudi o activitat en qüestió. I, tal com indica la psicòloga pionera en la recerca de la motivació, Carol Dweck, quan es dóna més importància al procés, es creen nens i nenes fortes i resistents.

Aleshores, a què li donaràs valor la pròxima vegada?

Article basat en la conferència TED de Carol Dweck: The power of believing that you can improve.

Carla López i Mireia Agustí

Educadores

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *